©2019 Sara Sanz
  • Statement
    Com definir uns individus que fluctuen en un període de definició perpètua? Que es reafirmen cada dos minuts, que jutgen cada tres, que s’abracen entre ells quan no es troben, i que a cada minut se saben incompresos, introvertits i rebels? El projecte Pati parla dels adolescents des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un Institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia a través de les seves presentacions i representacions, en forma de mirades absents, vergonyes histriòniques, objectes oblidats i rastres de pulsions. El pati esdevé un espai de coexistència i de convivència que trepitgen fins a fer-se’l seu. Les seves accions esdevenen simbòliques: deixen constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional– que es respira. Però els adolescents troben la manera d’expressar-se a través dels crits, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, les mirades, les baralles, les pintades, els selfies, els entrepans inacabats i els avions de paper que fan volar des de les aules, que amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, aterren al pati (2016-2017).
Cat Esp Eng
  • Statement
    Com definir uns individus que fluctuen en un període de definició perpètua? Que es reafirmen cada dos minuts, que jutgen cada tres, que s’abracen entre ells quan no es troben, i que a cada minut se saben incompresos, introvertits i rebels? El projecte Pati parla dels adolescents des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un Institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia a través de les seves presentacions i representacions, en forma de mirades absents, vergonyes histriòniques, objectes oblidats i rastres de pulsions. El pati esdevé un espai de coexistència i de convivència que trepitgen fins a fer-se’l seu. Les seves accions esdevenen simbòliques: deixen constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional– que es respira. Però els adolescents troben la manera d’expressar-se a través dels crits, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, les mirades, les baralles, les pintades, els selfies, els entrepans inacabats i els avions de paper que fan volar des de les aules, que amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, aterren al pati (2016-2017).
  • Statement
    Com definir uns individus que fluctuen en un període de definició perpètua? Que es reafirmen cada dos minuts, que jutgen cada tres, que s’abracen entre ells quan no es troben, i que a cada minut se saben incompresos, introvertits i rebels? El projecte Pati parla dels adolescents des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un Institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia a través de les seves presentacions i representacions, en forma de mirades absents, vergonyes histriòniques, objectes oblidats i rastres de pulsions. El pati esdevé un espai de coexistència i de convivència que trepitgen fins a fer-se’l seu. Les seves accions esdevenen simbòliques: deixen constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional– que es respira. Però els adolescents troben la manera d’expressar-se a través dels crits, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, les mirades, les baralles, les pintades, els selfies, els entrepans inacabats i els avions de paper que fan volar des de les aules, que amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, aterren al pati (2016-2017).
  • Statement
    Com definir uns individus que fluctuen en un període de definició perpètua? Que es reafirmen cada dos minuts, que jutgen cada tres, que s’abracen entre ells quan no es troben, i que a cada minut se saben incompresos, introvertits i rebels? El projecte Pati parla dels adolescents des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un Institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia a través de les seves presentacions i representacions, en forma de mirades absents, vergonyes histriòniques, objectes oblidats i rastres de pulsions. El pati esdevé un espai de coexistència i de convivència que trepitgen fins a fer-se’l seu. Les seves accions esdevenen simbòliques: deixen constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional– que es respira. Però els adolescents troben la manera d’expressar-se a través dels crits, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, les mirades, les baralles, les pintades, els selfies, els entrepans inacabats i els avions de paper que fan volar des de les aules, que amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, aterren al pati (2016-2017).
  • Statement
    Com definir uns individus que fluctuen en un període de definició perpètua? Que es reafirmen cada dos minuts, que jutgen cada tres, que s’abracen entre ells quan no es troben, i que a cada minut se saben incompresos, introvertits i rebels? El projecte Pati parla dels adolescents des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un Institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia a través de les seves presentacions i representacions, en forma de mirades absents, vergonyes histriòniques, objectes oblidats i rastres de pulsions. El pati esdevé un espai de coexistència i de convivència que trepitgen fins a fer-se’l seu. Les seves accions esdevenen simbòliques: deixen constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional– que es respira. Però els adolescents troben la manera d’expressar-se a través dels crits, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, les mirades, les baralles, les pintades, els selfies, els entrepans inacabats i els avions de paper que fan volar des de les aules, que amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, aterren al pati (2016-2017).
  • Statement
    Com definir uns individus que fluctuen en un període de definició perpètua? Que es reafirmen cada dos minuts, que jutgen cada tres, que s’abracen entre ells quan no es troben, i que a cada minut se saben incompresos, introvertits i rebels? El projecte Pati parla dels adolescents des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un Institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia a través de les seves presentacions i representacions, en forma de mirades absents, vergonyes histriòniques, objectes oblidats i rastres de pulsions. El pati esdevé un espai de coexistència i de convivència que trepitgen fins a fer-se’l seu. Les seves accions esdevenen simbòliques: deixen constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional– que es respira. Però els adolescents troben la manera d’expressar-se a través dels crits, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, les mirades, les baralles, les pintades, els selfies, els entrepans inacabats i els avions de paper que fan volar des de les aules, que amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, aterren al pati (2016-2017).
  • Statement
    Com definir uns individus que fluctuen en un període de definició perpètua? Que es reafirmen cada dos minuts, que jutgen cada tres, que s’abracen entre ells quan no es troben, i que a cada minut se saben incompresos, introvertits i rebels? El projecte Pati parla dels adolescents des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un Institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia a través de les seves presentacions i representacions, en forma de mirades absents, vergonyes histriòniques, objectes oblidats i rastres de pulsions. El pati esdevé un espai de coexistència i de convivència que trepitgen fins a fer-se’l seu. Les seves accions esdevenen simbòliques: deixen constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional– que es respira. Però els adolescents troben la manera d’expressar-se a través dels crits, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, les mirades, les baralles, les pintades, els selfies, els entrepans inacabats i els avions de paper que fan volar des de les aules, que amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, aterren al pati (2016-2017).
  • Statement
    Com definir uns individus que fluctuen en un període de definició perpètua? Que es reafirmen cada dos minuts, que jutgen cada tres, que s’abracen entre ells quan no es troben, i que a cada minut se saben incompresos, introvertits i rebels? El projecte Pati parla dels adolescents des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un Institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia a través de les seves presentacions i representacions, en forma de mirades absents, vergonyes histriòniques, objectes oblidats i rastres de pulsions. El pati esdevé un espai de coexistència i de convivència que trepitgen fins a fer-se’l seu. Les seves accions esdevenen simbòliques: deixen constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional– que es respira. Però els adolescents troben la manera d’expressar-se a través dels crits, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, les mirades, les baralles, les pintades, els selfies, els entrepans inacabats i els avions de paper que fan volar des de les aules, que amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, aterren al pati (2016-2017).
  • Statement
    Com definir uns individus que fluctuen en un període de definició perpètua? Que es reafirmen cada dos minuts, que jutgen cada tres, que s’abracen entre ells quan no es troben, i que a cada minut se saben incompresos, introvertits i rebels? El projecte Pati parla dels adolescents des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un Institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia a través de les seves presentacions i representacions, en forma de mirades absents, vergonyes histriòniques, objectes oblidats i rastres de pulsions. El pati esdevé un espai de coexistència i de convivència que trepitgen fins a fer-se’l seu. Les seves accions esdevenen simbòliques: deixen constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional– que es respira. Però els adolescents troben la manera d’expressar-se a través dels crits, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, les mirades, les baralles, les pintades, els selfies, els entrepans inacabats i els avions de paper que fan volar des de les aules, que amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, aterren al pati (2016-2017).
  • Statement
    Com definir uns individus que fluctuen en un període de definició perpètua? Que es reafirmen cada dos minuts, que jutgen cada tres, que s’abracen entre ells quan no es troben, i que a cada minut se saben incompresos, introvertits i rebels? El projecte Pati parla dels adolescents des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un Institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia a través de les seves presentacions i representacions, en forma de mirades absents, vergonyes histriòniques, objectes oblidats i rastres de pulsions. El pati esdevé un espai de coexistència i de convivència que trepitgen fins a fer-se’l seu. Les seves accions esdevenen simbòliques: deixen constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional– que es respira. Però els adolescents troben la manera d’expressar-se a través dels crits, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, les mirades, les baralles, les pintades, els selfies, els entrepans inacabats i els avions de paper que fan volar des de les aules, que amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, aterren al pati (2016-2017).